IMATGES ANALÒGIQUES I IMATGES DIGITALS
Una imatge natural captada amb càmera o qualsevol altre aparell òptic presenta unes característiques d’ombres i tons continus que ens permet valorar la seva qualitat. Aquests tipus d’imatges s’anomenen imatges analògiques. Segurament, una altra característica força important és que aquestes imatges tenen unes mides determinades i les podem examinar en paper, per exemple en un àlbum familiar.
Uma imatge digital és, bàsicament, un tipus d’imatge que pot ser manipulada mitjançant un equip informàtic.
Podem caracteritzar es imatges digitals perquè:
-
Poden procedir d’una font digital com una càmera digital, un escàner...
-
Es poden mostrar en una pantalla.
-
Es poden processar amb l’ajut de programari gràfic específic.
-
Es poden guardar en qualsevol dispositiu d’emmagatzematge massiu com memòries USB, targes de memòries...
-
Es poden imprimir en impressores o estudis fotogràfics especialitzats.
Un exemple de la digitalització és quan fem un escàner d’una fotografia nostra que ens agrada i la volem tenir a l’ordinador.
Digitalització: És la transformació d’una imatge analògica en una imatge digital.
Podem classificar les imatges digitals en 2 grans grups:
-
Imatges vectorials: La imatge esta formada a partir de línies rectes i corbes mitjançant vectors gràcies als càlculs matemàtics de l’ordinador. És fàcil treballar-hi i les formes s’identifiquen només fent-hi clic amb el ratolí, pesen relativament poc.
-
Mapes de bits (bitmaps): La imatge esta composta a base de píxels que contenen cadascun informació sobre el color i que junts formen una graella de quadradets. És una imatge més complexa que la vectorial de manera que és més difícil de treballar-hi i pesen més que les vectorials tot i tindre les mateixes dimensions.
