En aquest tipus de xarxa, cadascun dels ordinadors pot fer de client i de servidor indistintament (pot compartir recursos actuant com a servidor, i alhora utilitzar-ne d’altres equips de la xarxa, actuant com a client). A més, l’usuari que treballa amb l’equip pot utilitzar tots els recursos propis sense restricció.

 

 

Avantatges:

1. Xarxes senzilles d’instal·lar i configurar.

2. Cost d’implementació molt baix.

3. En cas que un dels equips falli, només queden afectats els seus recursos compartits i no la resta. En el cas del servidor, si deixa de funcionar, no es pot utilitzar cap recurs en la xarxa.

4. Sol tenir menys concentració de trànsit d’informació per la xarxa (ja que totes les peticions no es concentren en un ordinador, sinó que les peticions es reparteixen entre tots els equips. )

 

 

Inconvenients:

1. Pensat per a un nombre d’ordinadors reduït, quan més elevat sigui el nombre dels ordinadors, el rendiment de la xarxa baixarà.2. Són molt difícils d’administrar i controlar, ja que la informació compartida s’escampa pels diferents equips en xarxa. Hi tasques tant importants com fer còpies de seguretat de les dades sistemàticament es fan impossibles.

3. Els permisos per accedí a cada recurs compartit s’hauran de definir a cada equip independentment dels altres.

4. El nivell de seguretat a la xarxa entre iguals és baixa.