És un protocol estàndard de comunicacions d’IEEE 802.15 per a la transmissió de veu i dades sense cable entre dispositius, mitjançant una freqüència segura i d’abast global. Antigament, era destinat a persones dedicades als negocis que viatjaven freqüentment. Per tant, havia de complir 4 requisits:

 

• El sistema havia d’operar a tot el món.

• L’emissor de ràdio havia de consumir poca energia (ja que havia d’integrar-se n un equip de bateria).

• La connexió havia de suportar veu i dades (aplicacions multimèdia).

• La tecnologia havia de ser de baix cost (5 dòlars per dispositiu).

 

 

Per complir aquests requisits, es va desenvolupar una tecnologia que utilitza un canal de comunicació d’un màxim de 720kb/s (1Mb/s de capacitat bruta) amb un rang òptim de 10m (fins a 100m amb repetidors)

Aquesta tecnologia només pot produir-la qui en té la patent (tecnologia propietària). Per això només pot introduir aquesta tecnologia als seus productes qui pertany al grup d’interès especial(SIG) de Bluetooth.

 

 

 

Com funciona el Bluetooth?

Al nucli dels sistema Bluetooth hi ha un transmissor de ràdio, una banda base i una pila de protocols de control.

 

• Conté un xip anomenat CMOS de 9x9mm que gasta el 97% menys que  un telèfon mòbil. Aquest controla l’emissor de ràdio i els senyals rebuts digitalment.

• Les emissions de ràdio (controlats pel xip) es fan a una freqüència de 2,4 GHz que no interfereix en les freqüències utilitzades per a la indústria, la ciència i la medicina (degut a que és una freqüència base).

• El sistema té un transmissor de salts de freqüència que modula la senyal que s’emet sobre una sèrie de radiofreqüències aparentment aleatòries. D’aquesta manera, els receptors no autoritzats només veuen una senyal inintel·ligible.

• Si tenim diversos dispositius sincronitzats per un rellotge i una seqüència de salts de freqüència, també comparteixen el mateix canal físic de ràdio. 1 proporciona els valors de referència i l’anomenem dispositiu mestre. Mentre que la resta els anomenem dispositius esclaus.

• Quan tenim 1 mestre i diversos esclaus, creem una piconet. Cal tenir amb compte que 1 dispositiu mestre només pot pertànyer a una piconet, mentre que un dispositiu esclau pot connectar-se a diverses piconets alhora. Això es coneix com a scatternet (xarxa dispersa).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Configuració i connexió dels dispositius de Bluetooth

Establir l’SSID del dispositiu (posar-li nom). Després no s’ha de configurar casi res més. Aparellar els dos dispositius.

 

Què passa?

1. S’activen els dos dispositius.

2. 1 dels 2 dispositius ha d’estar visible i ha d’estar dintre el radi d’acció (- de10m) i fer el paper d mestre.

3. L’altre dispositiu busca altres dispositius que es troben dintre el radi i fa el paper d’esclau.

 

 

En trobar-se els dos dispositius, es produeix el protocol de seguretat per poder més tard intercanviar la informació desitjada. Això es fa mitjançant un codi (4 xifres o frase llarga). Aquest codi es comprova en els 2 dispositius i si és el mateix, llavors es possible el traspàs de la informació.

 

Seguretat en els dispositius Bluetooth

Tot i així, el Bluetooth també pot patir algun atac cap a la seva seguretat, per això hem de saber de quina mena d’atac es tracta i quins són: